IRIS La cantant i compositora barcelonina Iris visita Tarragona. En ple procés d’edició del seu primer disc en solitari (‘U NEED ME’), del seu primer videoclip i de les seves investigacions en el terreny de la tecnologia sensorial, Iris ens sedueix amb la seva veu i la seva música. Acompanyada pels brillants visuals de Testphase i per d’innovador en electrònica i software Alex Posada (aka KNAL), Iris perfecciona els seus espectacles en directe i aconsegueix generar una atmosfera especial en el que els jocs fantàstics, la màgia, la innocència i l’amor prenen el protagonisme.
http://www.myspace.com/irisbcn

LAMIA (AV performance. Spiral Àurea + Arnolfini)
Buscant la comunicació a través dels detalls efímers d'unes imatges de guix que es construeixen i deconstrueixen  embolcallades en atmosferes musicals que revelen que la contemplació d'allò més senzill ens permet reconèixer la bellesa. Pistes de sons mínims i melodies s’entreni-l’en fins a crear composicions i improvisacions inspirades en l'ambient i l’electroacúsitca. Les imatges, creades i animades en directe a partir del dibuix, troben els seus referents al cinema experimental, en autors del gènere denominat musica visual.
Làmia és abstracció y concreció, és llum i obscuritat… és un recorregut per emocions elementals que ens connecten amb formes primàries a través de la intuïció canalitzada cap a la pràctica audiovisual en directe.

www.arnolfini.net/lamia2007.html

Enric Casasses, poeta i rapsode. La seva actitud es podria relacionar amb la generació "beat", Dylan, Verdaguer, Foix o Brossa, sense oblidar el dadaisme europeu. Això pot explicar-nos la singularitat de la seva obra, en la que la quotidianitat i l'insolit es donen la mà.

El grup musical Don Simon i Telefunken amb els seus bugui buguis per a robots rovellats, mambos bomba, calipsos per a l’apocalipsi i rocanrols sonàmbuls posaran la seva camiseta i el seu canesú musical a l’abecedari d’infinites tombarelles de l'Enric.

Conrad Setó
Diversificat en múltiples activitats musicals: composició, pedagogia, arranjaments, producció, concerts... Conrad Setó és un músic polièdric, que evoluciona en tant que cada una d’aquestes activitats retro-alimenten a les altres.
"Improvisacions, Relectures i Homenatges", és una proposta de concert en format "piano sol”, probablement la proposta més nua, lliure i arriscada per a un músic.
Una proposta que causa atracció i respecte en parts iguals. Semblant a la sensació que produeix el format de quartet de corda per a molts compositors.
EL REPERTORI. el programa pot (i ha de ser) mòbil; es nodreix d’obra pròpia, composicions de col•legues pianistes i compositors, versions (relectures) d'obres jazzístiques, i de músiques d’arrel tradicional.

Llorenç Barber Compositor, instrumentista y musicòleg, neix a Aielo de Malferit. Estudia piano y composició al conservatori superior de música de Valencia y estudia filosofia y lletres a l’universitat Complutense de Madrid on des de 1979  a 1984 dirigeix l’aula de música. Crea y actuà en Actum (1973), el taller de música mundana (1978) i Flatus vocis trio (1987). Crea y dirigeix Ensems, el festival de música contemporània mes important de Espanya i de 1987 a 1990 col•labora amb el programa “El mirador” de televisió espanyola. Des de 1990 es professor de l’institut d’estètica de Madrid, des de 1992 dirigeix Paralelo Madrid, sèrie de concerts que el “Cercle de belles arts” dedica a les “altres” músiques y des de 1998 dirigeix el festival nits d’Aielo i art. Des de 1980 practica la veu difónica, la improvisació, la campanología, la música plurifocal i la  poesia fonètica. En aquesta obra Llorenç construeix una sonata primordial o URSONATE on els temes rítmics/sonors estan constituïts per fonemes ensamblats que es juxtaposen i repeteixen formant els diferents moviments

Bartunková i Oriol Aymat ofereixen un espectacle de música i dansa a les voltes del Circ Romà de Tarragona, fruit d’un treball d’improvisació on música i moviment sorgeixen de la interacció amb l’entorn, la seva estètica i la seva energia. En aquest cas, els dos mil•lennis d’història que s’amaguen sota les ruïnes d’aquest monument seran els encarregats de crear una atmosfera única, fosca i sòbria, prou suggerent com per desencadenar un ampli ventall de fortes sensacions que nodriran el contingut de la representació.

L’espectacle, concebut per al trenKart i adaptat a les característic d’aquest espai històric, inclou les tres obres següents que serveixen de pilars per a l’actuació: Libera me, coreografia de L. Bartunkova inèdita al nostre país basada en el Requiem de Sílvia Bodorova. Sonata per a violoncel so l, de Georgi Ligeti. Cinc minuts per les dotze, improvisació sobre un tema d'Alfred Schnittke, estrenada a la plaça de dames i Vells de Tarragona el juliol de 2004.
Lenka Bartunková i Oriol Aymat es van conèixer quan estudiaven a la Folkwang Hochschule d'Essen i des del 2003 treballen com a duet en la creació d’espectacles. Han actuat al Festival Internacional de Música de Tarragona, al Festival Coreogràfic del Duncan Centre de Praga, al Festival de la Bouesia de Deltebre i a vàries ciutats de Catalunya, Alemanya i la república Txeca.