Carlos Santos (Vinaròs, 1940) pot ser considerat com un artista integral que parteix d'una llarga carrera com pianista abastant més tard moltes altres disciplines musicals com la direcció i la composició. La suma d'aquestes facetes unida a l'experiència i la reflexió acumulada en altres àmbits artístics com el cinema o el teatre cristal•litzen en els seus múltiples treballs escènics, musicals i plàstics que li han valgut el reconeixement internacional per l'originalitat de les seves propostes i el rigor de la seva realització.

Larandland torna a prendre la ciutat com a motiu i paisatge per a la creació.Un treball estètic i abstracte travessat de situacions concretes, que juga amb els fluxos, les interaccions, la multiplicitat, la fragmentació i la heterogeneïtat de la ciutat. Un treball estètic que parteix, doncs, de l’impacte visual i emocional que em suposa mirar l’evolució de les ciutats del segle XXI i la confrontació entre la bellesa estètica d’una mirada aèria,”divina”, distanciada i la mirada “humana”, des de dins del laberint i del caos urbà..

Gutevolk és la japonesa Hirono Nihiyama 
(que canta i composa) ajudada per un parell de músics. El disc te el típic toc naif de moltes produccions japoneses i destaca la seva base instrumental digital (més de vegades trompeta) molt elaborada i estructurada en seqüències repetitives. Un disc representatiu de l’innovador pop electrònic i avantguardista que ens arriba des de Japó, apte per tota mena de públic.

Records es una acció poètica que pren com a referència els espectacles de Zona Zàlata, “L’actor que dansa”,“Sistema Solar”, “I després el silenci…”, i “Potser demà”, i que pretent ser una reflexió sobre la violència humana i la incapacitat de la nostra cultura per posar punt i final a la barbàrie i la guerra com a forma de represió i control d’una societat impossibilitada per ser justa amb els més dèbils i sincera amb els més pròxims.
Actors: Marta Grau, Alex Manriquez, Toni Martí, Enric Garriga, Sergi Roig, Josep Maria Antiller, Oriol Montesó, Joan Pascual

Metaphöra explora la poesía digital, nos propone el poesound.
Metaphöra golpea contra el recital, y dialoga con el musical.
Metaphöra libera la electrónica lírica, independiza letra y voz.
Metaphöra grita, habla, y susurra.
Metaphöra suena.

homes ocell, musica en directe amb instruments prefabricats de juguet,
sampler, theremines, musica enllunada, projeccions, decoracions aberrants i el performance mes delirant y ornitológic.

Moviment corporal que conté informació. GEST es una instal•lació multimèdia interactiva, on s’utilitza un espai i una camara per modificar el contingut de l'obra. Mitjançant la imatge de l’espectador, captada per sensors de moviment i
processada a través d’un programa, es genera la imatge resultant. Quant un espectador accedeix al GEST tot el que passa al seu voltant te relació amb ell, amb el seu moviment, amb com es mou i gesticula. L'obra el segueix,el correspon, l'escolta, el veu.La imatge es troba dividida en12 parts , cada una de les qualsconte un clip de sò diferent. Gest analitza la quantitat de moviment que es genrea en cadauna de les diferents divisions iel transmet en forma d’imatge i
sò.
Obtindrem un resultat que dependrà sempre de la posició i el
moviment creat per l’espectador .

Melodia i silenci. Sonoritat que es mou per l’espai.
La música del Duke ens arriba nua, passejant lliurement per les pedres del Pretori, insinuant de manera sofisticada els colors del Blues...
Xavier Pié ha participat a diversos Seminaris Internacionals de Jazz amb els mestres Dave Liebman, Joe Henderson, Wolfang Reïsinger, Donald Harrison i Ken Werner entre d’altres. Ha actuat  a festivals i auditoris d’arreu de l’Estat, França, Portugal i Lituània.
 Sempre a la recerca d’espais i contextos on desenvolupar les seves improvisacions, a seva activitat com a intèrpret s’ha vist materialitzada en diferents enregistraments dels quals destaquen “Cafè París” (1993), “Standard Weather” (1994), “Swaff on cheek” (1996), “Vuit  històries” (1999), “Plays Ellington” (2000) i “Grills de Mandarina” (2006).